Biografia de Ludovic Giuly
La seua infancia

Ludovic Giuly va nàixer el 10 de julio de 1976. El seu pare, Dominique Giuly, és un ex porter profesional de futbol, natiu de Corcega, més precisament de un xicotet poble anomenat Zalana i que sols té 50 habitants en el curs del hivern. Ludo tornà regularment allí per visitar la seva avià durant les seues vacacions.

A l'escola, Ludovic era un alumno normal. Detestava la física, el francés, la història i la geografía, però li agradava bastant les matemàtiques. Ludo no era un alborotador, mai es pelejava. Prefería discutir i arreglàrse-les. Sols tenía en la seua habitació un póster de Michael Jordan i Maradona, els seus ídols, a Jordan el va conèixer en un restaurante quan jugava en Mónaco, i al seu fill s'anomena Diego per Maradona.

En música, li agrada la varietat francesa i internacional. La seva película favorita és Scarface. Per anècdota, el seu pare Dominique publicà un álbum on canta "Les ballons rouges" de Serge Lama, un famos cantador francés. Encara espera ser invitat en el mateix programa que el seu fill i cantar en la televisió. Ludo està molt unit al seus pares, per aquest motiu va donar el seu primer sou als seus pares i quan va firmar el seu primer contrat, els comprà una casa.

Uns principis prometedors

Ludovic Giuly comença la seva carrera en el xicotet club de Beaujolais-Mont d'Or, al costat de Lyon. Després, se'n va anar al centre de formació del Olympique Lyonnais i jugà per primera vegada amb els "Gones" el 21 de gener de 1995. És un dels jugadors més petits del futbol, amb els seus 1,64m. A pesar de la seva altura, va arribar a l'alt nivell per la seva velocitat, els seus dribles i la seua explosivitat. Juga de extrem o centrocampista, però pot també jugar de delanter o segon delanter, i convertir-se en un verdader problema per a les defenses contraries. El seu apodo és "Super Souris" (super ratón), és una idea de Pascal Olmeta, el ex porter de l'Olympique de Marseille.

Durant la temporada 1995/1996, jugà cada volta més partits i marca 4 gols. Va jugar i va perdre la seva primera final de la "Coupe de la Ligue" contra el FC Metz de Robert Pires. L'any siguient, jugà tots els partits y va marcar 16 gols! D' agost a desembre de 1997, jugà 19 partits i va marcar un gol.

Durant el mercat d'hivern de 1997, decidí anar-se'n i va firmar un contrat amb el Mónaco, per el import de 6,5 M€.

Els principis en Mónaco

Fins juny de 1998, jugà 12 partits i va marcar 1 gol. És verdaderament durant el campeonat 1998/1999 que Ludo es va convertir en un gran jugador. En Mónaco, jugà també amb un jove jugador de 18 anys: Thierry Henry.

En el transcurs del campeonat 1999/2000, Ludo marca 7 gols i guanya el campeonat de França amb el Mónaco, que té aleshores molts altres jugadors famosos: Barthez, Trezeguet, Sagnol, Marquez, Gallardo...

Coneix la seua primera selecció amb la selecció francesa, però Roger Lemerre no el selecciona per a la Eurocopa del 2000, guanyada per França.

El 5 de maig de 2001, Ludo perd la seua segona final de la "Coupe de la Ligue" contra el Lyon, el seu anterior club, durant els ultims minuts de la prolongació, a pesar d'un bon partidt del seu equip (Djetou, Nonda, Marco Simone ...).

Hi ha que olvidar el campeonat 2001/2002. En efecte, Ludo va estar lesionat durant una bona part de l'any, a causa de la ruptura dels lligaments del seu genoll dret. Va ser olvidat per la gent i va descobrir aleshores els seus verdaders amics.

Durant el periode 2002/2003, Ludo regresa al seu millor nivell i agafa el braçalet de capità del Mónaco, el qual el seu entrenador era Didier Deschamps. El seu equip no guanya el títul de campió de França, guanyat per poc per el Lyon, però Ludovic guanya el seu primer trofeu de la « Coupe de la Ligue », 4-2 contra el Sochaux. Ludo marca 2 gols esplendits. Amb la selecció, Ludo guanya la copa de les confederacions.

La epopeya europea del Mónaco

2003/2004 és el millor any de Ludo: 13 gols en lliga i 4 en la champions! Es elegit tres voltes millor jugador del mes en França. A pesar del seu primer lloc durant la major part del campeonat, i 10 punts d'antemà sobre el Lyon, el AS Mónaco perd el campeonat a causa de el desgast sofrit durant el seu increíble trajecte en Champions, probablement el millor any europeu de la història del club.

Mónaco acaba primer del seu grup, després d'haver guanyat 8-3 contra el Deportivo la Coruña, tras un partit mític. Ludovic no pot jugar els octaus de final, a causa de una expulsió rigorosa, però el Mónaco se califica amb un gol de Dado Prso. Cuarts de final: després de la derrota en Madrid (4-2), tot el món pensa que el Real va a calificar-se. Però l'equip del Mónaco, conduit per un Ludovic Giuly excepcional, guanya el partit 3-1 i elimina el gran Real Madrid de Zidane, Ronaldo i Beckham. Giuly marca 2 gols: una volea i un gol de tacó a Iker Casillas. Mónaco esta en semifinals! Amb Fernando Morientes, Dado Prso i Jérôme Rothen, Giuly forma el cuartet mágic del Mónaco.

En semifinals, Mónaco contra Chelsea, el club del riquíssim Roman Abramovich, i ridiculitza als inglesos 3-1 en el primer partit (gols de Prso, Morientes i Nonda). En la volta, el partit acaba amb un empat (2-2). Mónaco es clasifica per a la final de la Champions League! El somni s'acaba desgraciadament rapidament per a Ludovic Giuly, que deu deixar els seus companyers als 20 minuts de joc, a causa d'una lesió als aductors. El Mónaco perd la final 3-0 contra el FC Porto.

En el seu infortuni, Ludovic deu renunciar a la selecció amb l'equip de França per a la Euro 2004 en Portugal, guanyada por Grecia. Ludo aleshores decideix cambiar de club i firma amb el FC Barcelona. Va a intentar ser el primer francés a imposar-se en el millor club del món.

Els trofeus més valiosos de la seua carrera

A la seua arrivada, es va mudar a l'anterior casa d'Emmanuel Petit. La prensa catalana l'apoda amablement « el ratón », mentres que el president del FCB li diu Asterix. Desde el principi se sent bé en Catalunya.

En el seu primer any en el Barcelona, Ludovic Giuly juga 29 partits i marca 14 gols. El FC Barcelona és campió, per davant del Real Madrid. Durant la temporada 2005/2006, Ludo té dificultats per a imponsar-se, a causa de la competència amb Leo Messi. Així i tot, jugà la majoría dels partits i marca 11 gols. Lluita per a obtindre un billet per al Mundial en Alemania i guanyar el més prestigios trofeu del món. Aleshores destaca en Champions League: marca el gol de la clasificació contra el Milan AC, una volea en la esquadra de Dida, en l'anada de les semifinals, en l'estadi San Siro.

A pesar de les seues bones exhibicions, Raymond Domenech no el selecciona per al Mundial. És la pitjor desilusió de la seua carrera. Afortunadament, el seu dolor disminuix el 17 de maig de 2006, quan Ludovic guanya la seua primera Champions League, contra al Arsenal de Thierry Henry (2-1).

Després d'un mes de vacacions en Australia, Ludovic regresa a Barcelona i firma un nou contrat de dos anys amb el Barça. Ludo empieza perfectament l'any amb un gol en el primer partit de Champions League. Però aquesta temporada no acaba gens bé per al barça.

Actualment, Ludo a començat una nova aventura en el Calcio, militant en l'equip de la Roma, ja du tres gols a la lliga.